Al bell mig del món

  Hui fa deu anys que vaig voler començar un blog. Era una època pareguda a l'actual, però diferent alhora. El 2010 m'interessaven molt les TIC, pareixia que tot canviava de manera imminent: abandonàvem un món i anàvem cap a un altre que no sabíem ben bé com seria. Això sí, tindre la motxilla ben carregada de ferramentes digitals, pareixia que seria indispensable: wikispaces, google, pps, pdf... Feia cursos i cursos de formació que no em servien per a res, perquè als pocs mesos apareixia una ferramenta nova, més atractiva, que no coneixia i que havia de conéixer. Tot el temps dedicat a aprendre, l’havia d’emprar a desaprendre. És aquesta sensació la que em va fer imaginar-me a mi mateixa enmig d'un pont. Un pont d'eixos que tots sabem com són gràcies a un dels nostres agents educadors, la televisió. No sé si mai heu estat físicament en un com el que us descriuré, jo no, però us assegure que puc fer-ho en detall. És un pont de fusta, ample però amb fustes antigues,...